N'Asturies fálense tres llingües, toes elles neollatines o romániques: El castellanu o español, que tien orixe históricu fuera d'Asturies, pero implantáu dende va sieglos. Tres cuartes partes de la población tiénenlu como llingua materna mayoritaria. Ye la única con calter oficial. L'asturianu o bable, que s'estiende per toa Asturies, a nun ser la faza más occidental límitrofe con Galicia, ente los ríos Eo y Navia. Nos conceyos orientales de Ribadeva, Valle Altu de Peñamellera y Valle Baju de Peñamellera, la influencia del castellanu nel ámbitu rural ye mui fuerte. L'asturianu tien tres modalidaes dialectales: l'asturianu oriental, que se fala al este del ríu Sella; l'asturianu central, que se fala ente'l ríu Sella y la desembocadura del Nalón; y l'asturianu occidental, faláu ente ésta y la cuenca del ríu Navia. El gallego-asturianu o fala, modalidá propia de la fala limítrofe con Galicia, fálase ente los ríos Eo y Navia. Amuesa munchos trazos llingüísticos comunes col gallegu, con presencia d'abondos trazos propios del asturianu.